Hola a tots i a totes.
Al•lots-es, hi queda un trimestre, dos mesos... el que vulgueu. Dos mesos,
que segur que recordaran els deu, dos o un any que fa que anem junts. Com diu es
títol, res d’això ha estat un error, anar amb vosaltres ha fet que tots creixem
un poquet més com a persones. Tots: professors, companys, gent ordinària, ens
han dit que som una pinya i ben cert, no s’equivoquen. Hem fet junts el que no
està escrit. Nosaltres, som els vertaders creadors de les festes pels
aniversaris dels professors; nosaltres, som els vertaders creadors del Musical
per recaptar doblers (avam quants, anys després de nosaltres, faran
Musicals...); nosaltres, hem estat capaços d’anar a sopar junts cada dos mesos,
on només hi ha faltat gent per forces majors; nosaltres, hem estat capaços de
que tots els que formem aquesta meravellosa classe, fóssim d’acampada sense que
faltés cap membre; nosaltres som els que estimem de ver els professors i no
altres classes; nosaltres som els que fem festes d’aniversaris a altres
professors que no son els nostres tutors; nosaltres som els transportadors de
cadires en festivitats com la Pujada al Toro, sopar de finalistes; nosaltres,
nosaltres i tot nosaltres. Però de ver,encara que haguem passat coses dolentes,
estic i us ho dic amb la mà al cor, MOLT ORGULLÓS de formar part d’aquesta
classe. Tothom fa sopar ‘de quintes’ als 40 anys. Nosaltres, no, nosaltres en
farem una –com a mínim- cada any.
Si, després d’estar deu anys (alguns menys), d’aquí prest ens tocarà
despedir-nos de tots nosaltres fins qui sap quant. Alguns ens veurem diàriament,
(per molts serà una sort, per altres una desgràcia!) però molts només ens veurem
en les re-trobades, ens els sopar anual que farem (d’açò n’estic segur!), i de
què xerrarem? De moltes coses, és més, cada any al sopar xerrarem del mateix,
dels records bons que ens ha deixat aquesta escola, que tots apreciem un
munt.
Xerrarem, del Musical de Mamma Mia. Encara que molts no el volguessin
repetir, només el ser tots junts fent un acte tots junts, la gent ho repetiria.
Penseu que som els companys de l’escola, penseu que tots nosaltres serem
nombrats per les nostres bestieses quan érem petits, quan xerrem amb els nostres
néts i nétes, sobre la nostra joventut.
Dels professors. Tots i cadascú d’ells ens han marcat per alguna cosa. Ja
siguin per conills a les camisetes, ja siguin per els sobrenoms que ens posaven
com ‘Pájaros Soleados’, o simplement per ser inútils i llegir “Seven Up”, en vés
de “Set Up” (què en realitat, està ben pensat! Som nosaltres que ens
equivoquem!)
Avui m’ha agafat una vena i he decidit fer això, simplement escriure tot el
que penso de vosaltres... que sou collonuts en totes ses lletres. De tots i de
cadascú de vosaltres he aprés cosa, m’he barallat amb cadascú de vosaltres, però
ràpidament ho hem sabut aclarir, perquè nosaltres (la nostra classe) som així.
Avui me barall amb tu i demà t’estimo més que res en aquest món.
Simplement, i en poques paraules, us estim. Com diu sa cançò den Coti Nada
de esto fue un error. Per descomptat, NO HA ESTAT UN ERRROR CONEIXER-VOS.
(L)
Si t'ha fet caure una llàgrima, TU SI ETS DE 4t d'ESO de La Salle
actual.
Açò és tot, fins sa pròxima!
RCD MALLORCA- AT VILLACARLOS
